Reflexions
Sovint ens entestem en voler comprendre l'art dit d'avantguarda i ens forcem en ésser avantguardistes, quan en la majoria dels casos, això només és la manera de vendre un determinat art.
Ja en alguna ocasió he escrit sobre aquesta qüestió, donat que al llarg d'aquests trenta-cinc anys, més o menys que fa que lluito, pateixo, gaudeixo i intento entendre -aquest plegar d'interessos i altres coses- món de l'art, m'he sentit pressionat per persones vinculades a aquesta professió, galeristes, artistes, crítics, periodistes, comissaris d'exposicions, escriptors, etc. Perquè un sigui transgressor, intel·lectual, conceptual... i no sé quantes coses més, sempre es clar dins dels codis que ells impulsen.
Com si això no fos més que certes, diguem-ne modes, imposades per determinades persones o grups -grans grups a vegades- que dominen els sectors de la societat implicats i que com a mínim, el que fan és un molt bon negoci amb tot això.
El meu convenciment però, fruit de l'experiència acumulada en tot aquest temps, fa que vegi prou clar que el principal -almenys per a mi- es el fet d'ésser conseqüent amb un mateix, tindre consciència de ser una persona que "VIU" el temps que li ha tocat i el lloc, les circumstàncies politiques, socials, humanes, personals i de l'entorn més o menys pròxims, i que pel sol fet de sentir-te plenament integrat en aquest entorn -i repeteix-ho- "VIURE'L" ser totalment contemporani d'aquest temps i de tot el que s'hi cou. Això fa que involuntàriament n'ets testimoni i que la teva manifestació creativa no pot ser-ne una altre que la d'aquest temps, que és el teu i no un de diferent.
Per tant prefereix-ho dir-me a mi mateix contemporani del meu moment, no avantguardista. Nom que van donar-se o van donar-li als artistes, poetes, escriptors, dramaturgs i crítics, per significar que s'avançaven al seu temps, cosa que majoritàriament no és certa, ja que només essent una persona totalment del teu temps, ja és prou motiu perquè siguis força incomprès per la majoria, però no per això t'anticipes, si no que vius el rigorós present i si fas una obra determinada, necessita un temps per arribar a ser entesa per la majoria. Veritat és però que avui els medis de comunicació, televisió, internet, etcètera, fan que les persones interessades en aquests temes puguin informar-se i documentar-se, per tant d'entendre més aviat qualsevol cosa que representi una certa innovació del que sigui, i estar-ne al dia, més que en cap altre fase de l'historia que coneixem.
Per tot això, corredor de fons que soc, penso que el més honest com a artista es ser jo mateix, i continuar abocant al meu treball la meva "CONTEMPORANEÏTAT" evitant, tant com em sigui possible el rovellament del cervell, que la curiositat per continuar aprenent de la vida, el positiu i el negatiu em permetin seguir creant i creixent. Que aquest univers meu, no és més que el reflex del món on estic vivint, i sigui capaç de continuar posant-hi les sensacions, emocions, sentiments, que son comuns "CONTEMPORANIS" de la meva època, filtrats pel meu raonament i amb el solatge que la vida "VISCUDA" em va deixant.
Ferran Soriano
Sant Boi, 06/03/2004